Argumento de El Pelegrí
La publicació d'aquest document ignasià primera que es fa íntegrament en llengua catalana té una doble justificació: la del seu interès intrínsec i també la de la relació íntima d'Ignasi amb la nostra terra.
Poques coses podríem trobar tan fascinadores com participar en l'aventura interior d'un gran home. Quan aquesta història íntima és l'acció de Déu en la seva vida, l'encís és el privilegi singular. L'obra que ara presentem és una d'aquestes històries excepcionals. El mateix Ignasi de Loiola, cedint a les constants instàncies dels seus companys, ens obre de bat a bat la porta de la seva rica i agitada existència. Mitjançant la narració sòbria, però intencionada, de fets, més que no pas amb exposicions teòriques, ens va comunicant com «Déu l'havia dirigit des del principi de la seva conversió». És el camí més apassionant de la vida de cada home i aquí ens surt a l'encontre un dels que han marcat de manera singular la història de l'Església dels cinc darrers segles.1