El Llangant Blau

Argumento de El Llangant Blau

El Llangant Blau és la segona novel·la que té Ciutat de X i la seva universitat, la UdX, com a referències cabdals. El títol es correspon en el relat amb l’únic restaurant que sovinteja R., el protagonista, professor de la UdX acompanyat de les seves coneixences. Llangant és el mot altempordanès emprat per anomenar un llamàntol. La novel·la pretén ser l’assaig d’un escrit total, on el lector hi trobarà a més de les opinions agosarades sobre quasi tot, també les aventures amoroses de R. amb una mostra ben variada de les seves formidables amigues. Aquesta obra és una incursió en un món paral·lel, dins d’un vaixell imaginari que flota sobre el doll temporal, del que emana l’experiència quotidiana: una barca que ho envolta tot i que navega sense rumb definit per l’espai-temps. Dins el lloc tancat i aïllat que és el Laberint, pensen que evolucionen, treballen, prenen el sol, estimen i odien els habitants de Ciutat de X. Així, el professor R. es troba immers, després de molts mesos de vida anodina, en un allau d’esdeveniments insospitats que viu amb intensitat, dins l’ambient exòtic d’un futur aparent, emmarcat per un entorn d’ultraciència. L’apartament on R. viu, localitzat en el 15A del carrer de la Plateria, és regulat per un sistema domòtic immillorablement ordenat, tot servint així de contrapunt als altres espais de la vila: carrers, ambients urbans i locals, sobretot bars, variats i caòtics. Junt amb les visites femenines que R. rep a l’apartament esmentat, sovintegen els encontres pel Laberint amb personatges que expressen un univers de pensaments i tarannàs acolorits, dins un món semblant al nostre, però alhora extremadament divers, aliè i complicat.0