Argumento de El Gran Inquisidor
A El Gran Inquisidor, probablement el capítol més cèlebre dEls germans Karamàzov, lúltima novel·la de Dostoievski i la seva obra cabdal, lIvan llegeix a lAlioixa un poema seu que descriu la trobada entre el cardenal gran inquisidor i Jesús, que ha tornat entre els homes. Les figures de Jesús i de linquisidor representen dues maneres diferents dentendre la religió: luna qüestiona, inquieta i obliga a estar alerta; laltra consola i protegeix a canvi de la submissió. ¿Són dues tasques complementàries o incompatibles? La paradoxa es teixeix amb els raonaments que, en nom de la fe, va embastant linquisidor en presència dun Jesús que lescolta amb una actitud dinfinita paciència.
Nhi ha que shan rigut de lobscurantisme i del caràcter retrògrad de la meva fe. Aquesta colla de pocavergonyes i dimbècils, però, no serien capaços ni en somni de concebre una negació de Déu tan contundent com la que exposo a El gran inquisidor [.]. No és possible trobar a Europa una expressió dateisme tan potent com aquesta. No és com un infant, doncs, que crec en Crist, i ho confesso. El meu hosanna ha passat a través del gresol del dubte.
Paraules de Dostoievski adreçades als estudiants de la Universitat de Sant Petersburg el 30 de desembre de 1879, abans de la lectura dEl gran inquisidor.0