El Dret Urbanístic de Catalunya

Argumento de El Dret Urbanístic de Catalunya

Capítol 1
La ciutat I l’urbanisme

1. El concepte d’urbanisme
2. El fenomen urbà
3. Aproximació a l’evolució històrica de la ciutat
3.1. La ciutat antiga
3.2. La ciutat medieval
3.3. La ciutat del Renaixement
3.4. La ciutat barroca
3.5. La ciutat industrial
3.5.1. Les propostes utòpiques
3.5.2. Les primeres intervencions públiques
3.5.3. L’urbanisme del segle xx
4. Les tècniques urbanístiques
5. Conceptes de morfologia urbana

Capítol 2
El procés de formació del dret urbanístic espanyol

1. La industrialització i els orígens del dret urbanístic a Espanya
2. Els instruments d’ordenació urbana de la primera meitat del segle xix
3. Les mesures d’ordenació urbana a partir de la segona meitat del segle xix
3.1. L’eixample de poblacions
3.1.1. L’eixample de Madrid i de Barcelona
3.1.2. La legislació d’eixample
3.2. La legislació sobre la reforma interior de les poblacions
3.3. La normativa tecnicosanitària
3.4. La legislació d’habitatges
3.5. La legislació d’obres públiques i la legislació sectorial
4. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
5. La II República (1931-1939)
6. La dictadura del general Franco
6.1. De 1939 fins a 1956
6.2. De la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana de 12 de maig de 1956 a la
Constitució de 1978
6.2.1. L'aprovació de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana del 12 de maig de
1956 (LS 56)
6.2.2. El balanç de l'aplicació de la Lei del sòl de 1956
6.2.3. La Llei 19/1975, de 2 de maig, de reforma de la llei del sòl i el text refós
aprovat pel Reial decret 1346/1976, de 9 d'abril (TRLS 76)

Capítol 3
El sistema legal de l’urbanisme

1. La incidència de la Constitució de 1978 en l’urbanisme
1.1. Les determinacions constitucionals que afecten el contingut material de l’urbanisme
1.2. L’ordre constitucional de competències en matèria d'urbanisme
1.2.1. La distribució territorial del poder polític de l’Estat
1.2.2. L’urbanisme com a competència exclusiva de les comunitats autònomes
2. La legislació urbanística postconstitucional
2.1. La legislació urbanística de Catalunya
2.2. La legislació urbanística estatal
2.2.1. El Reial decret llei 3/1980, de 14 de març, sobre creació de sòl i agilitació de
la gestió urbanística i el Reial decret llei 16/1981, de 16 d’octubre, d'adaptació dels plans
generals d’ordenació urbana
2.2.2. La Llei 8/1990, de 25 de juliol, sobre reforma del règim jurídic i valoracions
del sòl i el Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, el qual aprova el text refós de la
Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana (TRLS 92)
2.2.3. El Reial decret llei 5/1996, de 7 de juny, de mesures de liberalització en
matèria de sòl i de col·legis professionals
2.3. La conflictivitat normativa a Catalunya
3. La Sentència del Tribunal Constitucional 61/1997, de 20 de març
3.1. L'àmbit material de l'urbanisme i les competències estatals ex art. 149.1 CE, apartats
1.8 i 18, les quals condicionen la competència exclusiva de les comunitats autònomes. En
especial la competència estatal ex art. 149.1.1 CE per establir una part de la regulació de la
propietat del sòl
3.2. Els altres títols d'intervenció adduïts pel legislador estatal (art. 149.1, apartats
13 i 23 CE) i els títols sectorials de projecció vertical (art. 149.1, apartats 4, 19, 20, 21,
22, 24, 25 i 28 CE)
3.3. La clàusula de la supletorietat de l'art. 149.3 no és un títol atributiu de
competència que permeti a l'Estat dictar dret supletori
3.4. El veredicte de la STC 61/1997, de 20 de març, i la normativa urbanística subsistent
4. La normativa estatal posterior a la STS 61/1997, de 20 de març: la llei 7/1997, de 14
d'abril, sobre mesures liberalitzadores en matèria de sòl i de col·legis professional
5. La Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions (LRSV)
6. El Reial decret llei 4/2000, de 23 de juny, de mesures urgents de liberalització en el
sector immobiliari i transports (RDLLSI)
Capítulo 4
L’organització administrativa de l’urbanisme

1. L’organització administrativa de l’urbanisme
1.1. La Llei del sòl de 1956 i l’estatalització de l’urbanisme
1.2. La transformació de l’urbanisme en competència autonòmica: la creació de
l’Administració urbanística catalana
2. L'organització administrativa de l'urbanisme a Catalunya
2.1. L’Administració urbanística de la Generalitat
2.2. L’Administració urbanística local
3. El principi d’autonomia local i la seva incidència en l’assignació de competències
urbanístiques als ajuntaments
4. Les modificacions de la LRBRL que afecten les competències urbanístiques dels òrgans
municipals
5. El règim especial de Barcelona establert a la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta
municipal de Barcelona (LMCB)
6. Les competències estatals en matèria urbanística

Capítol 5
Urbanisme, ordenació del territori i medi ambient. Els ordenaments sectorials amb
incidència territorial

1. El territori com a objecte d’intervenció pública
2. L’ordenació del territori
2.1. El concepte d'ordenació del territori
2.2. L'ordenació del territori a Espanya
2.3. L'ordenació del territori a Catalunya
3. El medi ambient
3.1. El naixement del medi ambient com a política pública
3.2. L'ordenació del medi ambient a Espanya
3.3. L'ordenament jurídic del medi ambient
4. L’ordenació del territori, l’urbanisme i les accions sectorials. La concurrència de
competències estatals i autonòmiques sobre el territori i els principis que en regeixen la
integració
5. Les legislacions sectorials que regulen competències estatals amb projecció territorial
5.1. La Llei 29/1985, de 2 d'agost, d’aigües
5.2. La Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes
5.3. La Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la
fauna silvestres
5.4. La Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de l'Estat i de la marina mercant
5.5. La Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres de l'Estat
6. El supòsit excepcional de la implantació territorial d’instal·lacions de l’Estat a
l’empara de l'art. 244 TRLS 92
Capítol 6
Urbanisme i dret de propietat

1. L’evolució de la institució dominical
2. La concepció constitucional de la propietat privada i el sistema de garanties
2.1. La reserva de llei
2.2. El contingut essencial del dret de propietat
2.3. La garantia expropiatòria
3. La titularitat de la competència sobre la regulació urbanística de la propietat del sòl
4. La regulació urbanística de la propietat del sòl
4.1. La regulació de la propietat urbana en el model d’urbanisme tradicional
4.1.1. La propietat del sòl com a dret de configuració legal
4.1.2. Els principis generals de l’actuació urbanística
4.2. El concepte de propietat desagregada de la Llei 8/1990, de 25 de juliol
4.3. Les alternatives al model tradicional: el règim de la propietat urbana en la Llei de
la Comunitat Autònoma de València 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de l’activitat
urbanística
5. La responsabilitat patrimonial de l’Administració en matèria urbanística
5.1. El règim competencial i la regulació general
5.2. Els supòsits indemnitzatoris
5.2.1. Les reduccions d’aprofitament urbanístic en cas d'alteració del planejament
5.2.2. Les limitacions singulars
5.2.3. La responsabilitat patrimonial en matèria de llicències urbanístiques
5.3. La responsabilitat concurrent de les administracions públiques

Capítol 7
Les classes de sòl

1. Les classes de sòl
1.1. Evolució de la regulació legal de les classes de sòl
1.2. La classificació del sòl en la LRSV
1.2.1. La doctrina del Tribunal Constitucional sobre la competència per efectuar la
classificació urbanística del sòl
1.2.2. Els criteris de classificació del sòl de la LRSV
1.2.3. L’entrada en vigor del règim jurídic del sòl establert per la LRSV i el règim
transitori
2. El sòl urbà
2.1. El concepte legal de sòl urbà
2.1.1. El sòl urbà en els municipis amb planejament
2.1.2. El sòl urbà en els municipis sense planejament
2.2. El sòl urbà transformat o materialment urbà
2.3. La potestat del planificador per classificar el sòl urbà
2.4. Les categories de sòl urbà: el sòl urbà consolidat per la urbanització i el sòl urbà
sense urbanització consolidada
2.5. El règim jurídic del sòl urbà
2.5.1. L’ordenació urbanística del sòl urbà
2.5.2. Els drets dels propietaris del sòl urbà
2.5.3. Els deures dels propietaris de sòl urbà
3. El sòl urbanitzable
3.1. El concepte tradicional del sòl urbanitzable i la seva evolució
3.2. La regulació del sòl urbanitzable en la LRSV
3.3. Els instruments de classificació del sòl urbanitzable
3.4. El règim jurídic del sòl urbanitzable programat
3.4.1. L’ordenació urbanística del sòl urbanitzable programat
3.4.2. L’estatut jurídic dels propietaris del sòl urbanitzable programat
3.4.3. Els usos i obres provisionals en sòl urbanitzable programat
3.5. El règim jurídic del sòl urbanitzable no programat
3.5.1. L’ordenació urbanística del sòl urbanitzable no programat
3.5.2. Els drets i els deures dels propietaris del sòl urbanitzable no programat
4. El sòl no urbanitzable
4.1. El concepte de sòl no urbanitzable i la seva evolució
4.2. Antecedents legals de la regulació del sòl no urbanitzable
4.3. La doctrina de la STC 61/1997 de 20 de març relativa al sòl no urbanitzable
4.4. La regulació del sòl no urbanitzable en la LRSV
4.5. Els criteris de classificació del sòl no urbanitzable segons l’art. 9 LRSV i l’art.
117 TRLUC
4.5.1. Els supòsits de sòl no urbanitzable de classificació reglada regulats en l’art.
9, circumstància primera, de la LRSV
4.5.2. El sòl no urbanitzable de classificació discrecional
4.6. Les categories de sòl no urbanitzable ordinari i de sòl no urbanitzable d’especial
protecció
4.7. El règim jurídic de sòl no urbanitzable
4.7.1. L’ordenació urbanística del sòl no urbanitzable
4.7.2. Els drets dels propietaris del sòl no urbanitzable
4.8. Legislació protectora dels espais naturals aplicable al sòl no urbanitzable: la Llei
4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i la flora i fauna silvestre; la
Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de
Catalunya

Capítol 8
El sistema de planejament

1. El sistema normatiu urbanístic
2. Els límits legals a la potestat de planejament
2.1. Les disposicions materials d’ordenació de la legislació urbanística
2.2. Les disposicions materials d’ordenació de les lleis sectorials
3. La naturalesa jurídica dels plans urbanístics
4. El sistema de planejament urbanístic
4.1. Els principis que articulen el sistema de planejament urbanístic
4.2. Les relacions entre el planejament territorial i el planejament urbanístic
4.3. Les classes de plans: el planejament municipal general i el planejament derivat
5. Les normes complementàries i subsidiàries de planejament
5.1. Normes complementàries dels plans generals
5.2. Normes subsidiàries
5.2.1. Les normes subsidiàries de planejament provincial
5.2.2. Les normes subsidiàries municipals
6. El planejament municipal general
6.1. El pla general municipal
6.2. Les normes subsidiàries municipals
7. El planejament derivat
7.1. Els programes d’actuació urbanística
7.2. El pla parcial
7.2.1. Els plans parcials de subsectors
7.2.2. Els plans parcials d’iniciativa privada
7.3. Plans especials
7.3.1. La tipologia dels plans especials
7.3.2. Els plans especials de reforma interior
7.4. Els estudis de detall
8. L’ordenació dels municipis sense planejament
8.1. El projecte de delimitació de sòl urbà
8.2. La funció de les normes subsidiàries provincials
8.3. Les normes legals d’aplicació directa

Capítol 9
El procediment d’aprovació dels plans

1. Criteris competencials i principis procedimentals
1.1. El principi de la participació ciutadana i la legitimitat democràtica dels plans
urbanístics
1.2. El règim de competències compartides, municipals i autonòmiques, en