Larribada a Catalunya, als primers anys del segle XXI, de centenars de milers de persones darreu del món que utilitzen el castellà com a lingua franca ha agreujat lhàbit dels catalanoparlants de parlar en castellà als qui aparentment no el parlen. Així, lús del català entra en un període dincertesa. El problema és doble: nombre de parlants de cada llengua i hàbit duns i altres de parlar-se en castellà. El català, tot i tenint a favor la predisposició dels ciutadans en general, es troba sempre en desavantatge. Què shi pot fer? Sadvoca primer per aplicar una metodologia, lobservacional, que recull la realitat millor que les enquestes, en el marc del carrer i el seu domini, tot possibilitant lanàlisi de la dinàmica des de diverses vessants; i en segon lloc, per cercar les mesures, sempre difícils, per aconseguir que els catalanoparlants superin lhàbit de parlar en castellà amb els qui no el parlen amb lobjectiu preeminent de fer-los-el sentir, ja que és la millor manera, o lúnica, que el parlin. A més de descriure el marc teòric de la interlocució català-castellà, lautor presenta un treball de camp en què per primer cop es publica de forma científica el descens del català sentit al centre de Barcelona. Tanca el llibre una selecció dopinions sobre els usos personals del català.