Mercè Núñez va convertir-se en una activista rellevant els darrers anys de la seva vida, i es va bolcar en la localització dels exdeportats i els seus familiars. La recuperació de la memòria històrica va ser també un dels seus pilars, com queda palès en aquest commovedor llibre que Edicions 62 recupera i actualitza amb un pròleg del fill de la protagonista.
Molta gent ignora que els seus familiars van morir en camps de concentració nazis. És per això que la Mercè va decidir agafar paper i ploma, per explicar què havia vist als camps. Vol aportar un testimoni compromès amb un missatge despullat de floritures literàries, Pablo Iglesias Núñez.
Mercè Núñez Targa (1911-1986). Filla d'un joier gallec establert a Barcelona, als 16 anys va començar a treballar com a secretària de Pablo Neruda, al consolat de Xile. El 1936, ingressa al PSUC, on realitza tasques administratives. A la fi de la guerra, va ser detinguda i internada a la presó de Ventas, d'on va ser alliberada, l'any 1942, per un error burocràtic. Va fugir aleshores a França, però va ser arrestada per la Gestapo, que la va empresonar als camps de Sarrebruck i Ravensbrück. Alliberada en estat crític, va haver de ser ingressada en un sanatori a França. Un cop recuperada, va intervenir com a testimoni en el judici contra els col·laboracionistes de Carcassona i va esdevenir una activista destacada del PCE, a més de delegada a Galícia de l'Amical Mathausen.