Una anònima escriptora mallorquina de llibres d'autoajuda rep l'acusació d'un programa televisiu sensacionalista d'haver comès un «quasi homicidi imprudent». La seva víctima és un jove hospitalitzat a causa de l'impacte al seu cap d'una bossa d'escombraries. Algú ha llançat la bossa des del pis on ella va viure fa dotze anys, en el seu primer curs universitari a Barcelona, i que va abandonar després de la mort del seu primer amant. De manera inesperada, es fa amiga de la descarada periodista que la calumnia, qui la introdueix en les perversions d'un exclusiu ambient de la ciutat, mentre que el noi a qui se suposa que ha ferit, el qual està pendent d'un judici per presumpte maltractament a la seva exnòvia, insisteix a convertir-se en amic íntim de la protagonista... Després del celebrat debut de Llucia Ramis amb Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, en la seva segona novel·la, guardonada amb el Premi Jose Pla, depura la seva ironia dramàtica amb una personal visió sobre l'amor i la mort, i una aguda crítica de la tendència a l'egolatria en la nostra societat, visible tant en el periodisme com en els usuaris d'Internet. Premi Josep Pla 2010