Argumento de Dòmina (catalán)
Segon volum de la trilogia que ha estat en boca de milers de lectors de tot el món. EL PASSAT DE JUDITH RASHLEIG LA TORNA A PERSEGUIR. UN JOC FRENÈTIC EN EL QUAL, ARA, SI NO GUANYA, MORIRÀ.
Judith Rashleig ens ha demostrat com, gràcies a la seva trajectòria sanguinària, ha pogut passar de ser una becària explotada en una casa de subhastes a convertir-se en una marxant d'art internacional. Sí, la Judith ha deixat una estela de sang al seu pas, però la seva nova vida com a galerista a Venècia, envoltada d elegància i cobdícia, representa tot allò que sempre ha volgut ser. I, a més, a porta tancada, l?alta societat ofereix un munt d activitats luxurioses de les quals la Judith continua gaudint. Mentre ella maquina el seu futur enmig d aquest sofisticat ambient a Itàlia, el seu passat torna a reaparèixer. La Judith es pensava que havia fugit de París sense deixar rastre, però va cometre un petit error, un detall que la pot assenyalar directament com a culpable. Paral·lelament, la Judith sent en una festa un comentari llunyà i en aparença innocu, però que li revela que algú la vigila i li segueix la pista. Sense immutar-se, continua pensant en la seva carrera amb una despreocupació singular. En aquest context, és convidada a valorar una col·lecció d art contemporani a la mansió privada d un milionari rus, col·lecció d art que considera impressionant, però que es nega a valorar. A partir d aquí, comença una campanya sinistra de terror subtil al més pur estil de la Stasi.
Aleshores l Elena, que aviat es convertirà en exesposa del milionari rus, fa una visita a la Judith. L Elena ha descobert el passat sòrdid de la Judith, li confessa que coneix la seva trajectòria sanguinària i l amenaça de delatar-la, però al mateix temps li fa una proposició: el seu marit creu que la Judith ha robat un dibuix de Caravaggio i l Elena li exigeix que l hi doni a canvi de no revelar els secrets de la Judith, com a mínim fins que el seu marit li demani el divorci.
Només hi ha dos problemes: el primer és que la Judith no té el dibuix, ni tampoc sap on pot ser. El segon és que està convençuda que el dibuix en qüestió és una falsificació.1