"Dret davant l'aigüera, amb els ulls clavats en les lluents aixetes de llautó que brillaven davant seu però tan lluny, cada una amb una gota a l'extrem, que s'anava fent grossa de mica en mica fins que queia, en David va comprovar novament que havien creat el món sense pensar en ell. Tenia set, però l'embalum de ferro de l'aigüera reposava en unes potes quasi tan altes com ell, i no podia arribar a l'aixeta ni allargant els braços ni saltant. ¿D'on venia aquella aigua que s'arraulia dintre la canonada corba de llautó? Quin món més estrany devia amagar-se darrere les parets d'una casa! Però ell tenia set."