Argumento de Diccionari de la Traducció Catalana
Per primera vegada es compilen els traductors i traductores més rellevants que han traduït de qualsevol llengua al català, fins als nascuts el 1950. L'obra, en coedició amb diverses editorials universitàries, també dóna notícia de les traduccions anònimes més destacables, en alguns casos agrupades en entrades de conjunt, i desplega una investigació "arqueològica" en dues línies: revisa i actualitza informacions de grans noms i títols tradicionals; i en recupera d'altres que, per múltiples raons, havien estat desatesos a mesura que passaven els anys o els segles. Rescatar de l'oblit veus emmudides o silenciades n'ha estat un dels objectius.1