Si no s'havia publicat fins ara és perquè una de les dues meitats, la que és en vers, es va perdre poc després de ser escrita i no es va deixar recuperar fins passats més de trenta anys. I totes dues parts són igualment imprescindibles. Perquè el Diari d'Escània i Univers endins no s'assemblen gens però van junts. Els versos comencen amb la terra dels morts i la prosa comença esmolant la dalla. Entre els esdeveniments de cada dia que anota el dietari hi ha l'escriptura del poema, i el poema indaga sobre els mals remeis del món observant la vida més pròxima. I, és clar, al darrere de la prosa exactíssima i del discurs poètic hi ha la mà mestra del mateix escriptor captivant l'interès dels lectors des del mateix lloc i des del mateix moment.