Però Demà, si fa no fum és sobretot una veu, la duna adolescent dels barris marginats, una visió del món plena dhumor, lucidesa i, malgrat tot desperança. Una novel·la que, en més dun aspecte, ens recorda la mítica La vida al davant del gran Romain Gary.
Faïza Guène té vint anys i va néixer a París, de pares argelins que van emigrar a França per a buscar feina. Quan encara era petita ja explicava històries als seus companys a canvi de caramels. Més tard, a linstitut, va participar en cursos de lectura i escriptura. Durant alguns anys va assistir a un taller per a escriure guions al centre cultural del seu barri. Des daleshores ha escrit diversos guions i ha realitzat un migmetratge, Rien que des mots (només paraules). Demà, si fa no fum és la seva primera novel.la.
Propulsada gràcies a lenorme èxit del llibre als platós de televisió i estudis de ràdio, Faïza Guène no ha desistit de la seva espontaneïtat ni del seu afany per donar «una altra imatge» de la vida dels barris francesos on viuen les classes menys afavorides.
Actualment estudia Sociología i viu a la perifèria de París amb els seus pares i els seus dos germans.
Daquesta autora sha arribat a dir que és la nova Françoise Sagan i la seva novel.la ha estat comparada amb La vida al davant del gran Romain Gary.