Aquest assaig repassa la contradicció en les idees polítiques de Richard Wagner i les influències en les seves obres, tant escèniques com teòriques.
A partir d'aquí, Jaume Radigales demostra la fraudulenta i interessada utilització de Wagner -i de molts altres compositor-. Per part del nacional-socialisme alemany, així com la també interessada 'prohibició' que de la música wagneriana se'n fa, de manera no legislada, a l'estat d'Israel.
L'any 2001 el pianista i director d'orquestra argentinoisrealià Daniel Barenboim va obrir la caixa dels trons en interpretar, a Jerusalem, peces de Wagner. És a partir d'aquests fets quan es qüestiona la legitimitat d'aquella prohibició, tenint en compte la també contradictòria política cultural d'Israel i, a més concretament, de la seva Orquestra Filharmònica. Amb aquest text, l'autor fa una crida a la reflexió, asserenada i desapassionada, a partir del desemmascarament i la relativització de les idees polítiques i de la música del mateix Wagner.
Aquest treball, que combina amb encert l'erudició i la recerca d'un lloc no polititzat per a la música en la societat de masses, va ser proclamat guanyador ex aequo de la tercera edició del premi IDEES d'Assaig Breu 2004.
Jaume Radigales (Barcelona, 1969)
És doctor en Història de l'Art i professor titular de la Universitat Ramon Llull, on imparteix les assignatures d'Estètica i de Llenguatge Musical a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.
Ha publicat, entre d'altres, El pensament musical de Joan Maragall, L'òpera, Els orígens del Gran Teatre del Liceu, Músiques per a la mort, Sobre la música. Reflexions a l'entorn de la música i l'audiovisual i Victòria dels Àngels, a més d'una monografia sobre Mort a Venècia de L. Visconti. És crític musical de La Vanguardia i corresponsal a Barcelona de la revista Ritmo. Realitza i presenta el programa ' Una tarda a l'Òpera' a Catalunya Música.