Argumento de De Tuir a Catarroja
A quan remunten els ròssechs de Perpinyà i fins quan sarrosseguen? És realment en la sobrevivència feudal que rau lespecificitat andorrana, o en la sobrevivència fins al segle XXI (sota designacions canviants) del seu Consell de la Terra medieval? Com és que corts, comuns i furs dels diversos estats de la Corona dAragó, en què tants historiadors dels segles XIX-XX no veuen sinó representació i interessos senyorials i oligàrquics, eren condemnats com a quasirepublicans, com a democràtics pels ideòlegs de labsolutisme monàrquic? Va ser el segle del Barroc més ric que els dabans i després, i el bandolerisme més freqüent a la corona catalanoaragonesa que a fora? Marca realment la Sentència de Guadalupe la victòria del mas sobre el castell, el gran tall entre el servatge i la llibertat? Cada capítol del llibre de Núria Sales és un interrogant múltiple i el desafiament dalgun tòpic, un combat. Combat contra el freqüent asserviment historiogràfic per laplicació al passat dels esquemes, i fronteres, del present. Combat en favor de la lectura i relectura atenta dels textos originals, massa sovint no sols mal interpretats sinó també mal transcrits. Combat en favor de la recuperació del vocabulari coetani, històric, en favor de la fidelitat, propietat i precisió en lús daquest vocabulari. Combat, doncs, contra ensarronadores toponímies, convertides en homonímies. Sempre amb el benentès que les preguntes poden ser encertades però que, en Història, de respostes definitives ben poques nhi deu haver.1