Jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d'un bar, Murakami descobreix als trenta anys la seva vocació literària. Però també descobreix la incompatibilitat d'una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical. És aleshores quan se sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar-se per córrer maratons.En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla per primera vegada davant dels lectors. Autor d'idees fermes, poc donat a declaracions públiques i zelós de la seva vida personal, a De què parlo quan parlo de córrer Murakami troba una manera literària d'explicar-se a si mateix. I ho fa centrant-se no tan sols en el procés que el va portar a aficionar-se a córrer sinó també en la seva manera de treballar i, en definitiva, en la seva manera de veure el món en què vivim.
Diccionario de Onomatopeyas del Cómic
Oscuro
Magos Humor Simpson 36. Viva La...¿gata?
¡esto Es Hollywood!: el Montaje del Dibujante