Començant a Construir (ebook)

Argumento de Començant a Construir (ebook)

Començant a construir s’ha concebut per apropar els lectors no iniciats al món de la construcció. Tracta de respondre a les necessitats de coneixement dels alumnes de Construcció I del Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació. Combina el rigor científic i l’ús del llenguatge tècnic amb una exposició precisa, il·lustrada amb nombrosos exemples gràfics i fotogràfics. El seu contingut és, necessàriament, més extens que profund. Malgrat tot, pot ser un bon referent de partida per desenvolupar la formació continuada dels professionals. S’estructura en 15 temes ordenats en funció del procés constructiu d’acord amb un vessant ètic i respectuós amb el medi ambient. Comença definint l’àmbit d’actuació, els materials i les primeres actuacions sobre el terreny. La part central fa referència a models estructurals tant tradicionals com avançats. També dedica un apartat als prefabricats. El volum conclou amb l’estudi de la pell dels edificis, els tancaments interiors i els acabats, que culminen el cicle del procés constructiu.

Agustí Portales (Barcelona, 1951) és Arquitecte Tècnic per l’Escola Universitària Politècnica de Barcelona, (actualment EPSEB) i Doctor Arquitecte per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC. Des de 1978 a 2003 va ser professor de la ETSAB; en la Càtedra Gaudí (1978-1984) i en el Departament de Construccions Arquitectòniques I (1984-2003). L’any 2003 inicià una nova etapa docent a la EPSEB en el Departament de Construccions Arquitectòniques II (CAII). L’any següent va obtenir la habilitació nacional de Catedràtic d’Escola Universitària i, en el 2007, la plaça. Des de aquest any fins el 2015 ha estat Director del Departament CAII. Ha col·laborat en cursos de postgrau organitzats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC), pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Barcelona (CAATEEB) i en cursos de formació permanent per arquitectes patrocinats pel Consejo Superior de Arquitectos de España. En quan a l’exercici professional ha projectat i dirigit obres de restauració, de rehabilitació integral i de nova planta a Catalunya, Aragó, Castella i Lleó, País Basc i Balears.0Pròleg Fragment de l’Elogi del viure, Joan Maragall (1860-1911) Sobre el contingut de Començar a construir 1. Aprendre a aprendre. L’àmbit d’actuació. Els primers conceptes 1.1 Una aproximació a l’estructura del coneixement. Aprendre a aprendre. La taxonomia de Bloom 1.2 Els primers conceptes: arquitectura, construcció i edificació 1.3 Els agents de la construcció i de l’edificació 1.4 Els valors de la professió 1.5 Els primers objectius del graduat en Arquitectura Tècnica i Edificació 1.6 La construcció del projecte arquitectònic 1.7 L’addició 1.8 Reducció, repetició i modulació 1.9 Altres recursos del projectista-constructor: eixos i traçats reguladors 1.10 Els models 1.11 El patrimoni construït. La necessitat de conèixer-lo 1.12 L’estudi analític de la construcció 1.13 Sobre el sistema estructural i els seus principis 2. Sobre els materials de construcció 2.1 Introducció 2.2 Caracterització dels materials de construcció 2.3 Criteris per a la selecció dels materials de construcció 2.4 Referències històriques 2.5 El comportament dels materials de construcció 2.6 Paràmetres representatius dels materials de construcció 2.7 Adequació a l’ús dels materials de construcció 3. Les primeres actuacions 3.1 Requisits per començar a construir 3.2 Neteja i esbrossada del terreny o del solar 3.3 El replanteig 3.4 Aparells topogràfics 3.5 Estris per al replanteig 3.6 Moviments de terres 3.7 Procés d’execució per a l’extracció de terres 3.8 Excavació de rases, pous i galeries 3.9 Esponjament 3.10 Els reblerts 3.11 Talussos provisionals 3.12 Protecció permanent de talussos 3.13 Tècniques per millorar els sòls 4. La geotècnia orientada al disseny constructiu dels fonaments i dels sistemes de contenció 4.1 El sòl com a primer material de construcció 4.2 La geotècnia 4.3 El sòl. Roques i terres 4.4 La geotècnia i les seves aplicacions pràctiques 4.5 Aproximació a les roques. Origen i comportament 4.6 La composició física dels sòls 4.7 La classificació dels sòls 4.8 Propietats comunes als sòls 4.9 Propietats específiques dels sòls 4.10 Sobre les propietats intrínseques 4.11 Sobre les propietats d’estat 4.12 Sobre les propietats o característiques geotècniques 4.13 Classificació dels sòls segons la mida dels seus grans, elaborada per Albert M. Atterberg (1846-1916) 4.14 Previsió de les deformacions d’un sòl sotmès a tensió 4.15 Caracterització dels sòls coherents. Els límits d’Atterberg, l’àbac de Casagrande i el triangle de Feret 4.16 Les argiles expansives 4.17 La resistència dels sòls i el seu trencament. El cercle de Mohr i la recta de Coulomb 4.18 Relacions entre les tensions principals d’un sòl en estat d’equilibri plàstic. Els equilibris de Rankine 4.19 Aplicació dels equilibris de Rankine a la determinació d’empentes del sòl 5. L’obtenció de paràmetres geotècnics 5.1Introducció 5.2. Els aparells de laboratori 5.3 Aparells i assaigs de camp 6. Fonaments superficials i semiprofunds 6.1 El concepte de fonament 6.2 Criteris generals de disseny 6.3 Tipologies de fonaments superficials i semiprofunds 6.4 Els fonaments semiprofunds 7. Fonaments profunds. Tipologies de pilons 7.1 Els fonaments profunds. Antecedents 7.2 El treball mecànic dels pilons 7.3 Petit glossari sobre pilons 7.4 Criteris per a la utilització de pilons 7.5 Classificació general dels pilons 7.6 Classificació dels pilons segons el sistema de construcció 7.7 Els pilons prefabricats o CPP 7.8 Aspectes de seguretat 7.9 Resistència d’un piló sotmès a compressió centrada 7.10 Criteris de disseny constructiu per a la formació d’armadures de pilons formigonats in situ 7.11 Protocol per al disseny d’una fonamentació realitzada amb pilons (fonamentació profunda) 7.12 Consideracions de caràcter constructiu per als enceps 8. La contenció de terres 8.1 Introducció 8.2 Tipologies dels sistemes de contenció de terres 8.3 Aspectes de la tècnica constructiva sobre els murs de contenció de formigó armat 8.4 Sistemes d’encofrats per a murs 8.5 Productes desencofrants 9. El sistema estructural de parets 9.1 Introducció 9.2 La funcionalitat de les parets estructurals 9.3 Evolució de les parets estructurals 9.4 Les aportacions dels romans. La paret de doble cara i el formigó de calç 9.5 Alguns elements constructius de les parets 9.6 El totxo ceràmic com a material de construcció de parets estructurals 9.7 La irrupció del totxo en la construcció catalana. La paret prima 9.8 Alguns defectes propis de la fàbrica de totxo 9.9 Un model de llarga tradició, elaborat amb fàbrica de totxo estructural. La casa de renda a Barcelona i els seus condicionaments 9.10 Exigències bàsiques dels models estructurals de paret prima 9.11 Les noves aportacions de la indústria ceràmica 9.12 La Termoarcilla© 9.13 La fàbrica del bloc de formigó 9.14 Les fàbriques no convencionals 10. Estructures de barres 10.1 Introducció 10.2 Discretització de les estructures de barres. Simplificació i esquematisme 10.3 Conceptes complementaris. Llum lliure i llum de càlcul 10.4 Tipologies i característiques mecàniques dels nusos 10.5 Tipologies de les estructures de barres 10.6 Estructures espacials de barres 10.7 Les cúpules geodèsiques. Què són i com es construeixen 10.8 Els punts febles de les estructures de barres, la resolució dels nusos, el guerxament i la flexió 10.9 Els encontres de les estructures de barres amb els fonaments 11. Prefabricats de formigó armat per a estructures i tancaments d’edificació 11.1 Els antecedents dels prefabricats estructurals de formigó armat 11.2 La genètica porta a la construcció in situ 11.3 L’economia de mitjans i el respecte al medi ambient porten a la construcció prefabricada i semiprefabricada 11.4 Prefabricats i semiprefabricats. Avantatges i inconvenients 11.5 Famílies de semiprefabricats i de prefabricats de formigó armat per a estructures i tancaments d’edificació 11.6. El GRC 12. Introducció als sostres 12.1 Els sostres. Definició i funcions 12.2 Els sostres de fusta 12.3 Els sostres de biguetes metàl·liques 12.4 El tipus de sostres actuals amb el formigó com a protagonista 12.5 Els sostres semiprefabricats 12.6 Els sostres prefabricats 12.7 Les prestacions estructurals dels sostres actuals, respecte dels antics 12.8 La determinació aproximada dels moments en els sostres continus 12.9 Els junts de dilatació als sostres. Solucions constructives 13. La pell dels edificis 13.1 La pell dels edificis. Primers conceptes 13.2 Funcions de la pell dels edificis 13.3 Estudi analític de les característiques generals dels elements que configuren la pell dels edificis 13.4 Fusteries per a la pell dels edificis. La fusteria exterior. Introducció 13.5 Algunes solucions constructives d’encontres entre la fusteria i el tancament de la façana 13.6 Les cobertes. Definició i conceptes generals 13.7 Tipologies de cobertes 14. Divisòries interiors 14.1 Introducció a les divisòries interiors i a les seves funcions 14.2 Requisits i prestacions de les divisòries 14.3 Altres requisits de les divisòries 14.4 Tipus de divisòries secundàries segons el CTE 14.5 Les plaques de cartó guix i les seves prestacions 14.6 Els perfils de suport i les solucions constructives més habituals per a les plaques de cartó guix 14.7 Anàlisi comparativa entre els envans ceràmics i els de cartó guix 14.8 Divisòries interiors realitzades amb blocs de vidre 14.9 U-glass 14.10 Les divisòries per a oficina. Característiques tècniques i constructives 14.11 Les portes interiors 14.12 Requisits generals per a les portes interiors 14.13 Tipus de portes interiors 15. Instal·lacions i acabats interiors 15.1 La funció de les instal·lacions 15.2 Objecte i funció dels acabats 15.3 Els paviments 15.4 Els falsos sostres 15.5 Els revestiments i els aplacats 15.6 Els morters monocapa 15.7 Pintures