Argumento de Ciudadanía y Autonomismo en Cuba. Antonio Govín (1847-1914)
La construcció de la nacionalitat en una colònia tan peculiar com Cuba durant el segle XIX, amb nombrosos esclaus i una presència renovada de població d'origen espanyol, sotmesa a un règim de govern militar, mentre que en la metròpoli es consolidava un sistema constitucional, va ser una tasca complexa, amb múltiples i contradictòries manifestacions, una de les quals es va expressar en l'autonomisme desenvolupat a partir de 1878, quan es va creure clausurat el cicle del nacionalisme insurreccional.
Estigmatitzat el moviment pels autors que no han abandonat la trinxera del 98, utilitzat de forma interessada en el segle xx per aquells que van pretendre justificar noves formes de dependència, solament l'anàlisi d'aquest actor polític de primera magnitud en el període de 1878 a 1898 permet comprendre un fenomen tan ric i contradictori. Antonio Govín, secretari general del Partit Liberal Autonomista, de formació krausista i gran mestre de la maçoneria cubana, jurista destacat, va treballar amb afany per la independència de l'obediència maçònica, la ciència i la cultura cubanes.0