Argumento de Cicle D"almandaia
Colección: El Cabàs
A les tres novel·les, per primera vegada reunides sota el nom de Cicle dAlmandaia, descobrim com els homes no estem fets de somnis, sinó de memòria. Superant la consistència onírica tan celebrada des dels temps de Shakespeare, arribem al triomf de la memòria, sense la qual cada dia despertaríem dins dun univers tèrbol i borrós. Els records són íntims, volàtils, destructibles. La memòria és impersonal, irrepetible, coneixement, diu Antoni Vidal Ferrando a Les llunes i els calàpets. És així com sestableix la frontera entre els records i la memòria i és així com lany 1994 lescriptor enceta la seva primera obra en prosa que, amb La mà del jardiner i Lilla dels dòlmens, no deixa de ser una reflexió sobre la memòria com a forma didentitat i de valentia.
A aquestes tres novel·les es perd la frontera entre lindividu i la comunitat, perquè cada individu es pot definir com a tal a través del poble al que pertany, a través de la geografia que el sustenta talment els ossos amb el cos. Mai no es renuncia a penetrar dins la sang i el cor dels personatges, perquè, com reivindica lautor mateix, contar històries i provar de davallar fins als abismes de lànima humana són dos dels grans reptes de la literatura de tots els temps.0