A Cervell i transcendència, l'autor estudia detalladament i, sovint, polèmicament qüestions com ara la singularitat humana, l'emergència del jo, el brodat del món mental, la trama fina de la transcendència, les seves modalitats i configuracions (religions, savieses i espiritualitats)... La transcendència és analitzada no com un fenomen del món mental que només s'expressaria descompensadament en el món religiós, sinó com una constant de la ment humana que necessita precisament ser atesa en marcs d'orientació ben conreats a fi de mantenir adequadament l'estabilitat de l'original psiquisme humà.