Argumento de Centre Catala, el
Com podrà comprovar el lector daquest llibre, el pensament polític de Valentí Almirall (1841-1904) forma part de la tradició del primer catalanisme polític, daquell que es bastí des dun liberalisme modern després del fracàs de lexperiència revolucionària i democràtica del sexenni 1868-1874. Un catalanisme aleshores particularista allunyat, ja, del federalisme de Pi i Margall, com també del conservadorisme catòlic catalanista que representava molt bé el canonge Jaume Collell i la gent de La Veu del Montserrat. El catalanisme almirallià, doncs, és una part dels fonaments daquell catalanisme polític desquerra que va anar consolidant-se, condicionat pel règim de la Restauració (1874-1923), fins a esdevenir hegemònic durant la II República. Almirall va ser, per tant, el primer a defensar i aquest no és un mèrit qualsevol la politització del catalanisme literari renaixentista, la seva conversió en moviment polític, com a única via per aconseguir lautogovern de Catalunya. I tanmateix, avui dia Almirall és pràcticament un desconegut. El centenari del naixement no va ser recordat per raons òbvies com hauria calgut, i quan va escaures el 150 aniversari, lany 1991, al cap de més d'una dècada de laprovació del nou Estatut dautonomia, no es pot dir que les salves dhonor fossin gaires.1