Un home madur i benestant ha perdut la memòria. Sescapa de lhospital on està ingressat i, sense diners, ha de viure al ras. Aviat sadonarà que la llei del carrer és molt dura, de vida o mort.
La personalitat que es va configurant, retalls de fantasies i de realitats, és inquietant, i afloren en ell instints perversos.
A la mateixa ciutat de València, un altre home: Bernadí Taverner. Més o menys de la mateixa edat, de família aristocràtica i digne successor de la nissaga, es troba en un moment delicat de la vida. La dona lha deixat, un cosí fa plans per anar-sen a viure la gran vida a Portugal, la seva mare el veu com un fracassat, i ell, conservador i dretà, sent que els seus valors trontollen. Encara enamorat de la dona, ara viu sol en un gran pis de València, dedicat als negocis familiars.
Els dos personatges coincideixen a la porta de la catedral, lun amb la seva tibada mare a missa de deu, i laltre demanant almoina.
Així comença una estranya vinculació fruit de la necessitat dun i de la mala consciència de laltre.
Carrer de pas, amb un estil plàstic, amb molta força i agilitat, ens presenta els seus protagonistes com un reflex duna part de la societat valenciana conservadora i depredadora alhora, de la desmemòria dels orígens i de la pèrdua didentitat.
Octavi Monsonís (Borriana, 1949) és llicenciat per la Universitat de València i ha fet de professor de valencià a lIES Lluís Vives daquesta ciutat. Ha traduït amb Joan Navarro Ossos de sípia, dEugenio Montale, que va merèixer el Premi Cavall Verd de traducció de lany 1989.
Amb la narració Rotterdam, provisionalment (inèdita) va guanyar el VIIè Premi Ifac de Narrativa Curta de Calp lany 2002. Aquell mateix any, amb el recull de narracions Solcs en laigua, publicat per leditorial Brosquil, va guanyar el Premi de Puçol de narrativa en la seva XVIIIena edició. El 2003, el llibre de narracions Els déus esparracats va ser premiat als XIens Premis Vila de Teulada de Narrativa Breu i va publicar-se a leditorial Bromera. Carrer de pas és la seva primera novella.