Argumento de Calendari íntim
Quan el cos de mart vent l'hivern i boig d'herba envaeix la terra, jo tremolo de somni i de formiga a planeta reprenc el silenci. Ningti en el jardi, el fred deixa intacta l'heura, els darrers infants obeeixen el reclam de la nit. Callen els gorrions, el Sol cavalca en altres mons, pero la breu eternitat d'aquest diluvi de calma omple d'aigua l'espai. Llavors aquest gemec, tallant i livid, es l'alianca ferm de l'alba i el gall.1