Però, més enllà del relat en primera persona de la veu que despertava el país, Bon dia, són les vuit! és, també, el llibre de la memòria col·lectiva d?un país que, progressivament, va anar trobant la seva veu.
«Van passant els anys, i des d?aquell matí assolellat d?estiu no he parat de trobar-me persones que se m?han acostat per explicar-me que van venir aquell dia a la Diagonal o que recorden què estaven fent en aquell moment en què vam deixar de compartir tots els matins, o que m?expliquen com van canviar la seva relació amb la ràdio.
Aquest llibre està especialment dedicat a totes elles».