A Bèsties, cada poema és un batec en la immensitat buida, tot és escrit des del cotxe en marxa de cada existència concreta, des d’un espai molt circumscrit en la seva realíssima realitat, amb una èpica de la quotidianitat com a estendard o com a estovalles per parar la taula on llescar el nostre pa de cada dia.
Les bèsties viuen a la intempèrie. I la intempèrie és bestial. La poesia a voltes neix als intersticis que hi ha entre els vivents i el drama. Així, la cruesa de la solitud o de les relacions humanes, subjectes als alts i baixos d’una harmonia tan fràgil com passatgera, són també una expressió (una expressió poètica) d’aquesta intempèrie de somriure inquietant que ens abraça tràgicament.
Medaka Box 02
La Bipolaridad del Chocolate: Balanda de Una Fregona 02
Sleepers
El Arte de la Guerra: el Manga