El soroll de la ciutat només rares vegades ressona sense motiu i quasi sempre com a fluid dels éssers que hi viuen. Les criatures que habiten al seu dessota tenen conceptes de felicitat i honor, d´amor i solidaritat, que no és possible de comprendre des del punt de vista de les classes més altes. Un d´aquests de sota és el bastaix Franz Biberkopf. Viu en una harmonia tan ingènua amb el seu entorn que per a ell no hi ha ni intern ni extern, el món l´omple del tot, la seva ànima és dins del món, quasi no té un perfil personal. Només el distingeix la qualitat de «demanar a la vida alguna cosa més que un tros de pa».
Alfred Döblin, novel´lista i assagista alemany nascut a Szczecin (Stettin) l´any 1878, es va criar, va anar a l´escola i més tard va exercir la medicina i la psiquiatria a Berlín, en el districte de l´Alexanderplatz. El 1933 va haver d´exiliar-se a França i l?any 1940 als Estats Units. En acabar la guerra va tornar a Alemanya i va morir a Emmendingen l´any 1957.
Aquest llibre va rebre el premi Crítica Serra d´Or de traducció l´any 1988.