Els catorze assaigs sagrupen en dues parts: la primera, sobre laventura de la idea de «modernitat», i la segona, sobre el bloqueig franquista i la voluntat de supervivència. Safegeix a la primera un assaig sobre una ramificació literària que no sha tingut fins ara gaire en compte, la produïda en terres de lAmèrica Llatina abans de larribada de lexili republicà del trenta-nou i que, sens dubte, li va fer de suport. I, a la segona, unes reflexions generals fetes en els inicis de la democràcia que, en certa mesura, poden servir depíleg.
Els assaigs o fragments, tot i ser responsables dells mateixos, es complementen els uns als altres i, si es llegeixen dins el marc fixat en la introducció i sestableixen entre ells les connexions oportunes, poden donar una idea aproximada i en viu del que ha estat la literatura del darrer segle. En definitiva, una obra que ve a omplir buits, que ofereix una visió innovadora del que ha estat la literatura catalana del segle XX, des del modernisme del tombant de segle fins a la contracultura dels anys setanta, i que culmina amb una reflexió sobre el present i el futur de la cultura i la llengua catalanes.