Escrita durant locupació alemanya de França, la rebel·lia dAntígona, enfrontada al seu oncle Creont, ha estat rebuda com una al·legoria de la resistència.
Jean Anouilh (Bordeus, 1910 Lausana, 1987) és probablement el dramaturg francès més representatiu de la seva generació. Fill dun sastre i una violinista, cursa estudis secundaris a París i ben aviat comença a interessar-se pel teatre.
Un vespre de 1928, meravellat per la representació de Siegfried de Jean Giraudoux, decideix consagrar-se a lescriptura teatral i poc després abandona els estudis de dret que havia començat. Autor duna prolífica producció dramàtica, autoclassifica les seves obres segons la gran diversitat de registres i tonalitats que van del pessimisme moral de les «peces negres» a lhumor i la fantasia de les «peces roses» passant pel domini de larquitectura teatral de les «peces brillants». També dirigeix algunes de les seves pròpies obres, és autor dadaptacions teatrals i treballa com a guionista per al cinema i la televisió. El 1980 és el primer guardonat amb el Gran Premi del Teatre de lAcadèmia francesa.