(Del pròleg de Míriam Cano)
«El volum és ple de referències al món animal i vegetal. Hi podem trobar peixos més o menys bíblics, una «serp a la mà» que s?entortolliga en forma de pecat i que podria suggerir la impuresa del títol, d?arrel judeocristiana, ocells, detritus, pòlips, gorgònies, estrelles, un «arrap de pegellida», «sílice, corall», algat o plàncton. Com ja passava a Extrema llum (2014), l?univers natural, i més concretament el marí, envaeix els versos de Duran i conviu aquesta vegada amb vols d?auguris i foscors sibil·lines, escatades.»
(De l?epíleg de Sebastià Portell)