Quan la mare de l'Adam el porta al bosc li promet que l'anirà a buscar al vespre. Li diu que no tingui por, que ell coneix bé el bosc. Però com pot no tenir por, l'Adam, si la guerra ho trasbalsa tot i al gueto ja ningú no està segur? Al cap d'unes hores troba el Tomàs, un altre noi jeu que també ha hagut d'amagar-se al bosc. Tots dos, en veure que les mares no els van a buscar, han d'empescar-se com sobreviure sols en un entorn hostil i amb condicions climàtiques adverses. Els mesos van passant i ells cada cop estan més dèbils i se senten desemparats, però mai no arriben a perdre la força de voluntat ni l'energia per tirar endavant. Finalment, l'exèrcit rus entra al bosc i ells són traslladats a un hospital de campanya, juntament amb una nena que viu en una granja i els ha estat ajudant.