A més, tal com exigia Nietzsche, De Cara presenta el seu material sense concessions, sense subterfugis, sense maquillatge, de manera que recull la vida en la seva insòlita i terrible totalitat.En els poemes se sent el profund batec de la vida, amb tot el que té de tor-rencial força creativa i força destructiva, amb tot el que té de visceral i tel·lúric, de bell i de sinistre, de felicitat i de dolor, de repeticions i discontinuïtats, de recerca incessant, d'interrogants sense resposta, d'excés i de buidor, de solidaritat i de solitud, de carnositat sensorial i de gelor aspra, de poder i d'esclavatge, de simulacre i de veritat, de memòria i d'actualitat, etc. I el text dels poemes és dens i substanciós però al mateix temps impetuós i indòmit com un riu desbordat. Apareixen només de tard en tard llibres d'aquesta categoria!
D. SAM ABRAMS, (Suplement Tendències 30/06/2007)